Noticies de la cooperativa

//
Facebook
Twitter
Instagram

Laia Tresserra: “Es pot consumir sense comprar”

150 150 opcions.coop

El Diari de Terrassa entrevista la directora de la revista Opcions, Laia Tresserra. Parlen de com consumir responsablement, de l’obsolescència programada i psicològica i dels hàbits de consum.

Vostè dirigeix la revista Opcions. A qui va adreçada?
La revista Opcions dóna informació als consumidors. Ofereix notícies, entrevistes i anàlisis per tal de facilitar informació i criteris per consumir menys i millor. Hi ha moltes coses que podem fer per viure d’una manera més sostenible i responsable.

Com ara?
Comprar amb criteri, consumir menys i consumir sense comprar.

Consumir sense comprar?
Hi ha alternatives com els préstecs, els intercanvis, els lloguers, utilitzar serveis com les biblioteques. Maneres d’estalviar diners i recursos.

Què més hauríem de tenir en compte?
Hi ha productes que estan fabricats en llocs on es practica l’explotació infantil o que no tenen una legislació laboral o bé que són zones bèl·liques o són països no compromesos amb el medi ambient.

Com ho podem saber?
Hem de comprar productes de proximitat o amb certificat. Són més cars però tenen més qualitat. El preu no és el mateix que el valor.

Abans les coses duraven molt però ara s’espatllen de seguida…
És el que en diem l’obsolescència programada. Hi ha empreses que fabriquen aparells programats per espatllar-se al cap d’un temps determinat. L’esperança de vida dels electrodomèstics, per exemple, ha baixat molt. I la roba es fa malbé tan de pressa que els que es dedicaven a reciclar roba ara no poden aprofitar cap peça. I a més de l’obsolescència programada també hi ha l’obsolescència psicològica.

Què és?
Considerar que un producte està passat de moda i que l’hem de canviar per un altre de més modern. Ens incita al consum. És un cercle viciós en què no hauríem d’entrar.

Ens diuen que, si no consumim, les fàbriques hauran de tancar i els treballadors aniran a l’atur…
Tenim un sistema econòmic pervers. El consum desaforat no és sostenible. Estem en una crisi ecològica, tenim una amenaça al davant. Ens hauríem de replantejar el nostre sistema econòmic. I les nostres necessitats, és clar.

Per exemple?
Per exemple ens hem de plantejar si realment necessitem aparells complexos. Podem comprar un ventilador en comptes d’un aparell d’aire condicionat. Un altre exemple, les cafeteres de càpsules, que ara estan tan de moda… Amb les de tota la vida, si es feia malbé la goma, tu mateix la podies canviar. Si se’t fa malbé la de càpsules, la reparació resulta que ja és més complicada.

De vegades surt més car reparar un aparell que comprar-ne un de nou.
Hem d’utilitzar bé els aparells. Si els tractes amb cura, poden durar més. I hem de tenir en compte que el fet que un aparell estigui programat per espatllar-se al cap d’un temps no vol pas dir que no es pugui reparar. Al taller et diran que és més barat comprar-ne un de nou però has de valorar què és el que et convé més. I també pots aprendre a reparar-lo tu.

Però no tothom hi té traça…
Hi ha associacions que t’ajuden. Millor que Nou és un servei de l’Àrea Metropolitana que ofereix tutorials i cursos per aprendre a reparar. Ells t’acompanyen en el procés. També
hi ha associacions de voluntaris, amb formació especialitzada, com Restarters Barcelona, que organitzen espais de reparació d’aparells elèctrics i donen eines. I també hi ha el Repair Café, la web iFixit o la mateixa web de la revista Opcions.

Què més podem fer per lluitar contra l’obsolescència programada?
Hi podem fer molt. Les empreses es mouen per beneficis econòmics però els consumidors ens podem associar, informar i denunciar. Als Estats Units, les associacions de consumidors van començar a fer estudis sobre el tema als anys 50 i encara continuen. El 2017, per exemple, es va publicar un estudi de Greenpeace i iFixit que va posar a prova diversos dispositius electrònics de diferents marques.

Ha parlat de denunciar. Realment serveix d’alguna cosa?
Es poden presentar demandes col·lectives a través d’associacions de consumidors. Algunes han prosperat. A França han denunciat diverses marques d’impressores. Les lleis franceses preveuen multes i penes de dos anys de presó per delictes relacionats amb l’obsolescència programada.

I a l’Estat espanyol?
A Espanya no hi ha cap llei però l’opció de presentar demandes col·lectives sempre la tenim. I cal que fem pressió sobre els polítics per reivindicar una legislació sobre aquesta matèria.

Dolors Font, Diari de Terrassa

//
Facebook
Twitter
Instagram
Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial